Quan va començar la teva passió per la música?
Vaig començar a desenvolupar una gran curiositat per la música des de ben petita gràcies al meu pare. Ell compartia els seus gustos musicals i la seva afició amb mi. Recordo exactament el moment en que vaig decidir voler-me dedicar a la música. Va ser gràcies a les cançons “The Dark Side Of The Moon” de Pink Floyd i “Pearl” de Janis Joplin. Quan vaig veure la seva reacció al escoltar-les... el que li transmetien... va ser el que em va motivar a ser capaç de crear i comunicar gràcies a la música.

Més tard, en conèixer l’escola Espai de Música Moderna, on vaig accedir-hi per fer classes de guitarra i més tard de cant amb Juli Barrero; cantant i fotògraf del país; em van ensenyar la gran connexió entre els músics, la finalitat de la música la passió i sobretot compartir sobre un escenari.

Quins són els teus referents a l’hora de compondre?
Sempre intento abordar molts artistes diferents. La música és tan versàtil i engloba tants terrenys que seria poc estimulant aprendre’n de pocs.
Està clar que sempre tens uns artistes que t’impacten més i els segueixes de més a prop, però no m’agrada encallar-me. Actualment tenim accés a tota música, nova i antiga, i això és una gran eina a l’hora d’expandir la creativitat. Aprenc de molts gèneres i moltes personalitats, i això m’ajuda a desenvolupar el meu propi estil. Els gèneres que potser m’atrauen més emocionalment són el Blues, el Soul, el Funk i el Jazz, però sento una gran curiositat i atracció pel Latin, la Bossa Nova i la música Africana.

Com sorgeixen les teves idees? Creus que la creativitat és inherent o s’estudia?
Les meves idees sorgeixen de l’escolta musical diversa i de gran varietat d’artistes. La majoria de les cançons que he creat han sigut sense pensar, deixant-me emportar pel sentiment que em commovia en aquell moment.

A l’hora de crear o interpretar, tot es basa en fluir i sentir el que escoltes. Per això crec que has de treballar diàriament en la creativitat, ser una esponja i absorbir, recòrrer i explorar diferents camins perquè quan arribi el moment d’inspiració el teu cos actuï sense pensar i de manera inconscient utilitzi tots els recursos apresos i transportar-los al teu terreny. També crec que és important treballar o tocar amb gent més experimentada que tu ja que et guiaran i d’observar, també s’aprèn molt. Te n’adones que la creativitat pot ser inherent, però al cap i a la fi, si no li dones cel per volar mai podràs veure fins on pot arribar.

Quins són els teus objectius futurs?
Viure de la música, més concretament de la interpretació de les meves composicions. Aquest seria el meu màxim objectiu.

Fa un temps que estic treballant en el meu projecte, ha tingut alts i baixos, i s’està prenent el seu temps, però espero pode treure’l a la llum l’any que ve. Tampoc em vull posar pressa, prefereixo crear alguna cosa honesta i cuidada a crear per crear. Així que de moment, aquest és l’objectiu en el qual estic focalitzada i al que dono més prioritat a part de la meva formació com a músic.

Perquè el directe i no les xarxes socials? (L’artista s’ha mantingut apartada de penjar contingut online i mostrar el talent via xarxes socials).
A mi el directe em va acabar d’enamorar del tot quan vaig descobrir la improvització. El moment de deixar-te emportar, de connectar amb els altres músics i formar part del conjunt i profunditzar amb el teu estat anímic et permet transmetre sense filtres, és un moment màgic. Tot i així, també em fa por, ja que no controles, et deixes emportar, però al final és aquesta la gràcia, les facetes de la teva sinceritat.

Encara ha d’aprendre molt sobre el directe i la interpretació. És un món increïblement estimulant, ja que tu pots decidir quina faceta mostraràs sobre l’escenari. Qui ets quan estàs allà dalt. No hi ha normes, no hi ha restriccions, tot el que posseeixes és la decisió de ser tu i és tot el que necessites. Però en canvi, en una pantalla és diferent... és més fred...

De moment no tinc canal de YouTube ni penjo res a les xarxes socials bàsicament perqué encara no tinc enllestit el projecte i no estic acostumada a exposar-me tant. És un punt que he de reforçar ja que ara tot funciona per aquesta via.  

Com veus la música a Andorra? S’ha de potenciar més el talent?
Trobo que el panorama musical a Andorra ha millorat bastant gràcies als projectes que estant sorgint i la iniciativa dels músics locals a crear més esdeveniments de música en directe. Trobo qu eels músics ens hem de donar suport mútuament i ajudarn-nos si volem millorar la situació musical. Hi ha locals com la @lafadaignorant que segueixen creient i aportant el seu gra de sorra perquè s’engrandeixi l’ambient musical del país, portant a artistes de l’estranger a actuar i proporcionant concerts de músics i grups andorrans cada setmana. Això s’hauria de promocionar molt més i crear més cultura de la música en directe.

Creus que s’hauria d’invertir més en la música al país?
S’ha de dir que cada any Govern i la SDADV (Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns) donen ajudes a artistes que volen inciar un projecte, molt important si vols començar a mostrar la teva música. Tot i així, s’ha de promocionar més el talent emergent, i fer que la música tingui més pes.

Opines que el disseny i les arts visuals influeixen en la música?
La música té colors, textures, llums, formes. A l’hora de crear penso de manera molt visual. M’ajuda molt a visualitzar les meves cançons. Realment ara la fusió del que és visual i el que és sonor és la clau. 

Entrevista:  Gisela Casanovas;
Aleia Nad: Sara Núñez;
Fotografia: Sònia Mandicó.

Maig 2019

← Anterior