CLAUDIA RIERA
L’actriu presenta nova sèrie a la televisió catalana TV3 que posteriorment podrà visualitzar-se mundialment a la plataforma d’streaming NETFLIX.
L’actriu amb només 23 anys ja ha participat en nombrosos curtmetratges com ara ‘The Bride’ i ‘Desperta’ d’Alfons Casal, l’obra de teatre ‘Alba’ presentada al TNC escrita per Marc Artigau, amb actors tals com Lluís Marco i Montse Guallar i dirigida per Raimon Molins, i la nova sèrie televisiva ‘Les de l’Hoquei’.
A més, acaba de tornar del rodatge del film l’Ofrena’ dirigida per Ventura Durall amb els actors Alex Brendemühl, Josh Climent, Anna Alarcón, Verónica Echegui i Pablo Molinero.
A més, acaba de tornar del rodatge del film l’Ofrena’ dirigida per Ventura Durall amb els actors Alex Brendemühl, Josh Climent, Anna Alarcón, Verónica Echegui i Pablo Molinero.
Nascuda a Manresa, va pujar a viure a Andorra amb un any. Va cursar els seus estudis al Lycée Comte de Foix i en acabar va marxar a estudiar Dret a la Université Toulouse 1 Capitole. En veure que la interepretació era la seva passió, va marxar a cursar ‘Central de Teatre’ a Manresa durant un any. Actualment és alumna de 3er curs a l’Institut del Teatre.
Quan va començar la teva passió per la interpretació?
No és quelcom que descobrís com a tal, més aviat va sorgir d’una tria d’activitats extraescolars que vaig anar fent. De petita em van apuntar a teatre entre altres activitats. Vaig anar descobrint que preferia les arts escèniques per sobre de la resta. Actuar em feia sentir com a casa, em feia sentir connectada al públic. Als 18 anys vaig marxar a estudiar a França però no era el que m’agradava, sempre intetnava fer càstings i trobar projectes artístics; vaig veure que no era per a mi. Així doncs, en veure que el que volia era fer teatre no vaig dubtar en deixar-ho tot i lluitar pels meus somnis. Voler és poder i el poder el tens tu.
Quins són els teus referents a l’hora d’assajar?
Tant en càmera com en teatre, un actor ha de formar-se, necessita eines per treballar i com més té, més podrà triar sobre el personatge a preparar. Com més recursos, més sinceritat i veritat per explicar-lo.
No és quelcom que descobrís com a tal, més aviat va sorgir d’una tria d’activitats extraescolars que vaig anar fent. De petita em van apuntar a teatre entre altres activitats. Vaig anar descobrint que preferia les arts escèniques per sobre de la resta. Actuar em feia sentir com a casa, em feia sentir connectada al públic. Als 18 anys vaig marxar a estudiar a França però no era el que m’agradava, sempre intetnava fer càstings i trobar projectes artístics; vaig veure que no era per a mi. Així doncs, en veure que el que volia era fer teatre no vaig dubtar en deixar-ho tot i lluitar pels meus somnis. Voler és poder i el poder el tens tu.
Quins són els teus referents a l’hora d’assajar?
Tant en càmera com en teatre, un actor ha de formar-se, necessita eines per treballar i com més té, més podrà triar sobre el personatge a preparar. Com més recursos, més sinceritat i veritat per explicar-lo.
“Sempre cal tenir en compte que s’ha d’analitzar el text, treballar el cos, línies i background que s’acabarà fent també amb els directors. Ells et guiaran i dirigirian cap on explicar la història. El món de la interpretació és treball en equip, un no existeix sense l’altre.”
Quins són els teus objectius futurs?
El món de la interpretació és molt caòtic. Aquest darrer any he pogut participar tant en cinema, com en sèrie i també he actuat al TNC (Teatre Nacional de Catalunya). Estava completament centrada en la meva formació a l’Institut del Teatre, la qual he hagut de congelar per incompatibilitat laboral. Tot i així sé que el que vull és formar-me i refrescar-me per tal d’arribar més lluny.
El món de la interpretació és molt caòtic. Aquest darrer any he pogut participar tant en cinema, com en sèrie i també he actuat al TNC (Teatre Nacional de Catalunya). Estava completament centrada en la meva formació a l’Institut del Teatre, la qual he hagut de congelar per incompatibilitat laboral. Tot i així sé que el que vull és formar-me i refrescar-me per tal d’arribar més lluny.
“De petita veia molt lluny viure de la interpretació, ho veia gairebé impossible. Al viure a Andorra pensava que em seria complicat. Ara en canvi, penso diferent, tothom pto aconseguir el que vol. Si ho desitges, pots”
Com vius el panorama teatral a Andorra?
El problema d’Andorra és que és un país petit, on no pot haver-hi una temporada teatral immensa. Som poca gent i per desfràcia no a tothom lia grada el teatre.
A més a més tampoc es té la possibilitat de formar-se en l’àmbit professional. La gran majoria dels càstings a realitzar són fora del país. Tot i això, cal dir que la situació està canviant gràcies a l’Escena Nacional d’Andorra, gràcies als quals vaig poder actuar al TNC amb una coproducció.
El problema d’Andorra és que és un país petit, on no pot haver-hi una temporada teatral immensa. Som poca gent i per desfràcia no a tothom lia grada el teatre.
A més a més tampoc es té la possibilitat de formar-se en l’àmbit professional. La gran majoria dels càstings a realitzar són fora del país. Tot i això, cal dir que la situació està canviant gràcies a l’Escena Nacional d’Andorra, gràcies als quals vaig poder actuar al TNC amb una coproducció.
Com veus la representació femenina en l’escenari actual?
Crec que hi ha pocs papers femenins, hi ha certes edats en les que la dona fa un paper suplementari al del personatge principal masculí. Tot i així, l’escena actual mostra que mica en mica està canviant i permet que les grans històries de les dones puguin ésser escoltades.
Creus que la dona encara és cosificada en el món de la interpretació?
En funció del personatge a representar, serà necessari un físic o un altre i en aquests casos serà important escullir en funció del físic. Tot i això, m’agrada quan el personatge és real. Encara hi ha el problema en la societat actual que ens fa creure que l’ideal femení i masculí és “x”, i axo s’acaba transmetent també a càmera. Sento que mica en mica la problemàtica està canviant, i que en una petita part es comença a notar el canvi.
Crec que hi ha pocs papers femenins, hi ha certes edats en les que la dona fa un paper suplementari al del personatge principal masculí. Tot i així, l’escena actual mostra que mica en mica està canviant i permet que les grans històries de les dones puguin ésser escoltades.
Creus que la dona encara és cosificada en el món de la interpretació?
En funció del personatge a representar, serà necessari un físic o un altre i en aquests casos serà important escullir en funció del físic. Tot i això, m’agrada quan el personatge és real. Encara hi ha el problema en la societat actual que ens fa creure que l’ideal femení i masculí és “x”, i axo s’acaba transmetent també a càmera. Sento que mica en mica la problemàtica està canviant, i que en una petita part es comença a notar el canvi.
Feminisme i revistes de moda poden anar de la mà? I tant, el feminisme parla de llibertat, què vols fer i que no vols fer. Jo sóc feminista i per tant esculls els temes que vols i t’ensenya a vestir-te com vuguis. Tot i que les revistes de moda mostren tendència i estil, sovint són amb models de talla idealitzada. S’han de potenciar els cossos reals per així estimar-nos tal i com som. La moda és una eina preciosa sempre i quan sapiguis fer-hi un bon ús. Permet exterioritzar com ets i com et sents.
Que significa actuar per a tu? Actuar és tenir la generositat absoluta d’obrir-te sense por a no ser jutjat i a utilitzar el teu cos i veu com a eina d’entrega del personatge al món. Tots els personatges tenen una petita part meva ja sigui més o menys pròxima al meu dia a dia. Durant els mesos que hi treballo, potencio més aquesta part. Sempre m’emporto bons recors, he tingut la sort que em toquin personatges preciosos, me’ls emporto a casa i dsprés al procés de desintoxicació he de deixar-los una mica enrere.
Que significa actuar per a tu? Actuar és tenir la generositat absoluta d’obrir-te sense por a no ser jutjat i a utilitzar el teu cos i veu com a eina d’entrega del personatge al món. Tots els personatges tenen una petita part meva ja sigui més o menys pròxima al meu dia a dia. Durant els mesos que hi treballo, potencio més aquesta part. Sempre m’emporto bons recors, he tingut la sort que em toquin personatges preciosos, me’ls emporto a casa i dsprés al procés de desintoxicació he de deixar-los una mica enrere.
Entrevista: Gisela Casanovas;
Fotografia: Alfons Casal, Alberto Ayllón.
Fotografia: Alfons Casal, Alberto Ayllón.
Juny 2019